Ernest Maragall: “Inacceptable intervenció sorpresa de Juncker davant el Parlament Europeu”

Lux-Leaks

.Molt ràpidament ha quedat justificada la nostra posició en contra d’anomenar-lo President de la Comissió”

. “Si ara no demanem la seva dimissió és perquè també aquest cop perdríem, però sí que “exigim” que actuï d’immediat per tal d’eradicar tot paradís fiscal i tot privilegi impositiu al capital”

 

L’evidència revelada per l’ investigació periodística sobre el paper que Luxemburg ha exercit facilitant l’evasió d’impostos a gran escala a corporacions multinacionals està en el seu moment més decisiu. “Lux Leaks” ha aportat llum a la fosca realitat de la batalla interna pels impostos que ha enfrontat uns països de la Unió Europa amb d’altres; una guerra en la que els únics vencedors són els més rics, siguin persones físiques o corporacions, i els perdedors la gran majoria dels ciutadans.

Malgrat la sorpresa fingida, el fet que Luxemburg haig fet d’un agressiu pla d’impostos la base de la seva industria nacional no és en si mateix una revelació, encara que hem de tenir en consideració que mai abans havíem tingut cap evidència concreta de que fos així. Junt amb els Països Baixos, Irlanda i d’altres, i sota la direcció de grans firmes d’economia financera, Luxemburg és una peça més en un engranatge construït en el si d’Europa gràcies al qual les grans corporacions s’escapoleixen de les seves obligacions financeres.

El que fa aquestes revelacions particularment punyents és el fet que l’arquitecte d’aquest model impositiu de Luxemburg és qui acaba tot just de prendre possessió del seu càrrec com a President de la Comissió Europea. Això fa que les demandes de dimissió adreçades a  Jean-Claude Juncker siguin del tot  comprensibles. Malgrat tot, no hem de permetre que aquest fet, realment preocupant, desvií la nostra atenció de l’autèntic problema, la necessitat d’abordar, d’una vegada per totes, l’important problema de la massiva evasió fiscal a Europa.

Davant l’aparició de les dades concretes dels beneficis fiscals que Luxemburg concedia a grans multinacionals, en perjudici del conjunt d’estats europeus i dels seus ciutadans, Jean-Claude Juncker va fer ahir una intervenció sorpresa al Parlament europeu per venir a dir que aquesta mena de coses, que també passen a molts altres països, són conseqüència de la manca d´harmonització fiscal que els estats no volen implementar.

Encara més cínicament, Juncker va afirmar que ell feia temps que ho deia; com si volgués deixar entendre que va fer de Luxemburg un paradís fiscal per posar en evidència la possibilitat de fer-los i alertar així els socis de la Unió. Com el hacker que per aconseguir feina troba forats i es cola en el sistema informàtic de les empreses on voldria treballar, o el mafiós que et demana diners per garantir que no atracarà la teva botiga.

Inacceptable! Molt ràpidament ha quedat justificada la nostra posició en contra d’anomenar Juncker com a President de la Comissió. I si ara no demanem la seva dimissió és perqué també aquest cop perdríem, però sí que “exigim” que actuï d’immediat per tal d’eradicar tot paradís fiscal i tot privilegi impositiu al capital.

La única resposta admissible per part del President Juncker seria que es servís de la seva posició com a líder del braç executiu de la UE per emprendre accions que portin a un canvi de paradigma a Europa en matèria fiscal.  Això implicaria prendre decisions en tres fronts diferents:

  • El primer, fer complir la legislació existent. La Comissió ha de promoure una investigació sobre els avantatges tributaris atorgats per Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos i Gibraltar a corporacions, que poder ser considerats ajudes estatals il·legals. Aquesta investigació ha d’incloure a tots els estats membres que puguin ser sospitosos d’haver dut a terme aquestes pràctiques il·legals, o d’altres similars a les descobertes pel “Lux Leaks”. La nova Comissaria de Competència de la UE, Margarethe Vestager s’ha d’assegurar que aquesta investigació sigui prioritària, donat que té greus conseqüències en el camp de les ajudes il·legals atorgades per determinats estats a algunes corporacions. En el cas de que aquestes taxes siguin considerades ajudes estatals il.legals, els estats membres afectats haurien de recuperar l’import dels impostos que no van percebre. Amb les implicacions que aquesta decisió tindria, només seria lògic fer-ho si aquests ingressos s’acabessin canalitzant cap a un pla d’inversions per Europa. Si hi hagués evidència de que aquest assumpte dels impostos ha tingut un impacte directe sobre la contribució financera dels estats membres al pressupost de la UE, s’hauria de considerar una investigació per part de l’oficina antifrau de la Unió, la OLAF.
  • El segon front d’actuació ha de ser un increment significatiu de la transparència en matèria de taxes. Encara que la transparència no pugui eliminar per si sola el frau en els impostos o l’evasió, sí que incrementarà la pressió sobre aquells qui estan involucrats. Per posar-hi fi, una mesura crucial seria difondre els informes fiscals de las grans companyies país per país, i no només entre els bancs. Aquesta pràctica trauria a la llum les discrepàncies entre el volum de negoci i els impostos pagats. De manera similar, un registre públic hauria de detallar els beneficiaris dels vehicles financers opacs, tant siguin empreses tapadora, fideïcomisos, o similars. Finalment, totes les decisions sobre impostos que estableixi qualsevol autoritat de la UE hauran de ser notificades o fetes públiques, de manera que els acords fiscals “estranys” seran difícils de concedir. Aquests canvis imperatius podrien aprovar-se ràpidament i adaptar la legislació pertinent, ja sigui en projecte de llei, com la directiva contra el blanqueig de diners, o mitjançant la revisió de lleis existents.
  • El tercer front és alhora el més important i el que comporta més dificultats polítiques, ja que comporta un canvi en la cooperació i en les competències en matèria fiscal, començant per els impostos de les corporacions. Un primer pas hauria de ser adoptar, finalment, una base impositiva comú per les grans corporacions (BTCC), que aportaria una definició comú de beneficis per tota la UE i un registre dels guanys sobre una base objectiva. El governs de la UE haurien de, finalment, parar de bloquejar aquesta proposta que ja tenen sobre la taula.

Darrera d’aquesta mesura hi hauria la necessitat de moure’s cap a una harmonització gradual, que inclogui un rati impositiu per les empreses així com uns estàndards mínims per els acords de doble taxació amb tercers països (per exemple, intercanvi automàtic d’informació, una taxa mínima de retenció d’impostos…). Altres aspectes rellevants de la legislació europea, com la directiva matriu-filial, la  directiva d’interessos i royalties i la directiva de fusions s’haurien de revisar per tancar totes les llacunes existents.

La inacció ha prevalgut per sobre del requeriment a favor de la unanimitat en matèria de política impositiva, però no es pot acceptar per més temps: s’ha de conformar, sense més demora, una coalició d’aquells disposats a tirar endavant un projecte d’harmonització de l’impost de societats.

El Parlament Europeu ha de endegar, immediatament, un comitè que investigui quines són les exempcions fiscals que s’apliquen en els estats membres. Això hauria d’esperonar la Comissió Europea perquè utilitzi el seu dret d’iniciativa legislativa per contrarestar aquestes diferències de la millor manera.

L’evasió fiscal priva als Bons del Tresor dels estats membres un import estimat d’un trilió d’euros a través de l’evasió fiscal. En un temps de dificultats econòmiques i retallades socials que afecten als ciutadans de tota Europa, la tolerància amb aquesta mena de pràctiques ha de ser del tot inacceptable.

Més enllà de la credibilitat personal de Jean-Claude Juncker, aquest assumpte és fonamental per la pròpia credibilitat de la Unió Europea, i per la seva capacitat d’actuar en defensa de l’interès dels ciutadans europeus. Malgrat tot, el president Juncker ha de prendre posicions i definir-se: ha d’actuar o, si no, ha de marxar.

 

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Required fields are marked *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

D'acord