EurActiv.com: It’s Europe, stupid!

És Europa, estúpid!

La qüestió real a la que ens enfrontem no és si dir sí o no a Syriza, sinó com la Unió Europea continua la seva construcció

Ernest Maragall, MEP pel grup Greens/EFA i Jordi Angusto, economista

La veritable pregunta a que s’enfronta Europa en aquest moment no és simplement si Grècia ha de romandre a l’euro, sinò quin tipus d’Europa és ara possible.

Europa no és més que la igualtat de condicions per al comerç i la competència fiscal entre les nacions? O és una unió real de nacions que lluiten per alguna cosa una mica més gran que només la seva pròpia expansió?

Si el primer és cert, llavors Grècia és sens dubte la perdedora d’avui, en una camí que altres candidats –Espanya, Portugal, Irlanda- seguiran ben aviat fins que només quedi un guanyador. La Unió Europea seria llavors el que va ser en la seva fundació, però ara amb l’euro com a arma econòmica més poderosa.

Entre 1948 i 1999 el tipus de canvi del marc alemany amb el dracma grec va augmentar en un factor de catorze. Durant aquest període, el dracma es va devaluar sovint per tal d’ajustar els desequilibris interns. Posteriorment, ja amb Grècia dins de la zona euro, els desequilibris similars però no ajustables van crear un deute colossal. Qui en té la culpa, els que creien que una moneda comuna podria prosperar només una política monetària comuna? Qui realment creu això, a part d’aquests monetaristes ingenus i equivocats?

Aquest va ser el primer gran error de la UE. El segon va ser la idea que l’austeritat i la devaluació interna podrien revertir la situació. Els resultats d’aquest enfocament són: pujada del deute, desocupació i pobresa als països deutors, i deflació a tota la UE en el seu conjunt. Com pot la Troica insistir sobre tals remeis injustes i ineficaces? La veritable pregunta a la que ens enfrontem no és si dir Sí o No a Syriza, ni tampoc si els grecs han de dir Sí o No a la UE.

La veritable pregunta és com la UE pot continua la seva construcció a partir d’aquí.

Algú als EUA va amenaçar Detroit amb la sortida del dòlar o de la Unió quan es trobava en una situació financera desesperada? Per descomptat que no! En lloc d’això, el govern federal va intervenir per invertir en GM, la companyia més gran de Detroit, donant alhora suport als aturats.

És cert que els EUA tenen una llarga història, amb algunes guerres en el camí, però la història d’Europa és més llarga i les nostres guerres han estat guerres mundials. Faríem bé en recordar el Compromís de 1790, quan Virginia mostrà tanta generositat cap als altres Estats fundadors molt endeutats que va assumir molt més que la seva part del deute, en benefici de tots.

Avui dia, la UE s’enfronta a reptes de magnitud històrica. Ha de decidir sobre la seva pròpia existència i el seu propòsit. És en aquest sentit que alguns trets de   sàvia generositat podrien conduir a una victòria europea única.

Opinió publicada a EurActiv.com: http://www.euractiv.com/sections/euro-finance/its-europe-stupid-315920

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Required fields are marked *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

D'acord